Sobre mí

El meu nom és Esther Ventós Navarro, em dedico al treball terapèutic des de fa 20 anys i sóc membre de l' AETP (Associació Espanyola de Teràpia de Polaritat) des de l'any 2001, actualment en qualitat de vicepresidenta.

Fer-me terapeuta va ser una decisió molt encertada, la millor que he pres, encara que els principis no van resultar fàcils i moltes vegades vaig pensar en tirar la tovallola. Finalment vaig prendre la decisió ferma de continuar bàsicament perquè la meva feina m'apassiona i crec en el que faig.

He nascut en una família humil, amb pocs recursos i amb la creença que per aconseguir alguna cosa s'ha de patir. Decodificar la idea del sofriment m'ha ajudat a arribar fins a aquest lloc, on cada vegada estimo i valoro més la meva feina amb les seves alegries i frustracions.

Fa anys vaig travessar un període difícil, dolorós i complex: em van diagnosticar càncer de mama. Sempre vaig pensar que això no podia passar-me a mi però em va passar. Des d'aquell instant es va iniciar un procés d'aprenentatge que ha durat anys i que continuarà durant tota la meva vida. El més important és que gràcies a la malaltia vaig poder fer-me conscient de moltes coses, sobretot de la meva vulnerabilitat, que tot és transitori i tot és transitable, de la por a la mort, de la importància de buscar suport i sustentació, de la meva manca de recursos, del meu esgotament i de l'estrès que suportava i, per damunt de tot, vaig poder prendre consciència de la importància de l'amor i del fet d'estar viu, de la vida en si mateixa. Com estava ficada en l'àmbit terapèutic vaig escoltar una infinitat de teories sobre la malaltia i vaig començar a responsabilitzar-me de mi mateixa, vaig començar a investigar en l'amor i en la vida, (sempre he estat molt espiritual i he llegit una infinitat de llibres sobre espiritualitat, consciència, etc.) i ara tocava experimentar la realitat d'estar viva, de tenir consciència i la possibilitat d'escollir. Per descomptat i amb gran orgull vaig començar a investigar en l'energia femenina (sense discriminar la masculina) i vaig veure la importància de les nostres arrels, d'honrar la nostra naturalesa salvatge i instintiva i de l'alegria de ser dona en una infinitat de formes il·limitades.

La investigació amb la meva energia femenina, m'ha portat coses entranyables, sobretot per fer-me conscient de la meva gran capacitat d'estimar i la capacitat de totes les meves germanes, grans dones que formen part de mi.

Tot agraint cada moment i cada persona que ha format part de mi durant tot aquest temps em vaig fer conscient de la necessitat d'alliberar vells patrons, antigues formes assentades en l'inconscient que limiten la vida i l'expressió de l'ésser, amb tota la seva plenitud i llibertat

i

Agraeixo a la meva mare una dona gran i que es creu petita, el seu gran amor incondicional, la seva força i coratge, la seva resistència, la seva paciència i aguant davant d'una filla guerrillera. Gràcies per permetre'm veure la meva naturalesa salvatge. Agraeixo a la meva tia Isabel una gran dona que va marxar a un altre pla i que em va obrir les portes a la independència com a dona. Als meus avis i àvies cadascun amb les seves peculiaritats, als meus besavis i besàvies, rebesavis i rebesàvies, etc. a totes les meves ties, oncles, cosins i cosines, a la meva neboda Alba a la qual sento no haver-li pogut donar tot el que es mereixia, a totes i cadascuna de les meves amigues que no són poques i que m'han acompanyat durant tot aquest temps, us tinc presents en el meu cor i ho sabeu. Vull agrair sobretot al meu pare, pel qual sento una gran nostàlgia i un profund respecte, que m'ensenyés l'esterilitat del sofriment, una cosa que vaig integrant: gràcies pare. Al meu germà que ha estat important en la meva vida i ho continua sent. A tots els homes que han format, formen i formaran part de mi.

Esther