Blog

La Mare Interior

des. 2, 2022

El tema de la mare interna és un tema que és present de forma constant al nostre dia a dia i que representa una gran oportunitat en el procés de desenvolupament d’una bona autoestima en la dona. El que passa és que hi ha una gran dificultat a assumir o reconduir el propi maternatge, i establir contacte amb la mare interna, per poder crear una relació amorosa, sana i adulta amb la nena interior i amb el món intern i extern.

Tota dona sap quan la seva relació amb la mare interna està en ordre, també quan va desequilibrada i els trastorns que li produeix, el que passa és que la majoria de vegades ens donem poc temps per nodrir-nos i establir l’ordre adequat en aquesta relació, i és que hi ha aspectes que ens atrapen i ens arrosseguen lluny d’aquesta nutrició necessària per a una vida satisfactòria.

Hi ha diversos factors que influeixen en aquesta relació, indubtablement, la relació amb la nostra mare exterior condicionarà gran part de la nostra relació amb la nostra mare interior. En aquest aspecte i per poder començar, ens pot ajudar veure la relació que té o ha tingut la nostra pròpia mare o les dones que ens han criat, les nostres ancestres, amb la seva nena interior, de quina manera s’han tractat i parlat a si mateixes, de quina forma han valorat les necessitats, els somnis, etc.

Això, inevitablement ens portarà força informació sobre nosaltres mateixes i sobre algunes formes distorsionades que segur hem incorporat al nostre propi maternatge i que formen part de les circumstàncies, cultura, herència, aprenentatge, etc… de cadascuna de nosaltres.

Et recomano que facis una reflexió sobre això i prenguis consciència que et molesta o ha molestat de la teva mare, o de les dones amb qui et vas criar i que puguis sentir quins aspectes et produeixen o t’han produït enuig i malestar, un cop localitzats , mira si els has incorporat i pren perspectiva, la teva mare no ets tu, ella té el seu propi procés evolutiu, quan puguis mirar les seves formes distorsionades amb respecte i honorar d’on vens, s’inicia el camí de tornada cap a una relació sana amb la mare interior.

És clar que com a dones estem en un moment de transició, i que la gran majoria vam aprendre que la cura i la nutrició ha de dirigir-se primer cap a l’exterior, ser bona nena, educada, més aviat submisa.. entre molts altres aspectes, també provinents del patriarcat i dels quals avui no en parlaré doncs el tema es mereix un article complet.

Continuant amb l’arquetip de la mare interna, i tots els seus aspectes a poder anar assumint i incorporant, vull esmentar una tendència pel que fa a l’autocura, que manifesta una conducta que ens allunya del que realment importa: la creativitat, la intuïció , la contemplació, la connexió amb la vida i la gratitud, etc.

I és que hem après a postergar l’autocura i l’escolta interna dient-nos “que no disposem de temps” amb una actitud resignada de “és el que toca” o “després” “quan acabi de fer això o allò” entre d’altres. ia més utilitzem el propi cos com si fos un objecte que roman immutable durant tota la vida, exigint-li que sigui fort, que aguanti, que no es queixi, que es mantingui perfecte, conformant-nos amb pocs espais per connectar, descansar i nodrir-nos, no tan només del que ens fa bé, sinó d’espais on poder recrear-nos i en lloc d’això seguim postergant-nos indefinidament i fins que el cos aguanti.

Un altre dels aspectes és creure’ns “poderoses” com més coses assumim, a més fem, més poderoses…ia més amb una actitud positiva i el cap ben alt creient-nos “súper womans”

Fins que ens endinsem en els “inferns” esgotades i desconnectades, passant al pol oposat on sentim que no som res, on ens comparem, jutgem, descuidem, bloquegem, etc…i ens sentim perdudes, confuses, insatisfetes, frustrades o deprimides entre un altre llarg etc. Amb tot això confonem el nostre poder amb el control, i ens esforcem en excés, per arribar a estàndards imposats per una societat on sembla que l’ésser no hi té cabuda.

Amb aquesta actitud anem perdent cada cop més la capacitat de buidar-nos i connectar amb allò que és veritablement essencial, i donar-nos l’espai necessari perquè les nostres emocions, sentiments i experiències siguin integrades i puguem connectar amb el nostre potencial i amb tot el que ens uneix a aquesta vida. Així que si et sents lluny de la teva mare interna, t’invito que et prenguis un temps per escoltar el fil de la seva veu i començar a reparar i reconstruir novament aquest moviment cap a la mare interior.

És clar que és un tema complex i necessari ampliar, reconèixer les actituds que cadascuna té per a si mateix i actuar en conseqüència, ja que, no ens enganyem, el mateix maternage va molt més enllà de cuidar-se o fer exercici, meditar, o rebel·lar-se i posar límits.

El maternatge i l’autocura es refereix a una actitud activa i responsable pel que fa a la qualitat de vida, té a veure amb el que em dic a mi mateixa, quant em respecto, de quanta capacitat i energia disposo, com la cuido, en què la utilitzo, com valoro les meves responsabilitats i quines són les meves prioritats independentment de les demandes externes. Com està el meu món intern en relació amb el món exterior? Hi ha coherència? Quan sóc capaç de nodrir-me? Com em tracto o em maltracto? I quant permeto o justifico que ho faci l’exterior? Amb això no parlo ni de masclisme, ni feminisme, parlo d’autocura i responsabilitat.

La mare interna és la que acull incondicionalment, la que sap nodrir-se i té claredat en allò que li convé, la que acull i protegeix la nena interior amb amor incondicional, en les seves llums i ombres, en la seva il·lusió i la seva veritat, en la seva por i valentia, ajudant-la a créixer i madurar per a un bon desenvolupament.

Per començar a escoltar la teva mare interior et recomano que et prenguis un temps al dia per escoltar la seva veu, mínim 5 minuts, que això et serveixi per reconèixer a quin lloc et trobes d’aquest recorregut cap a ella. També pot ajudar-te a escriure-li una carta explicant-li les teves dificultats i necessitats i començar a teixir aquest fil conductor cap a una connexió profunda i sincera amb la mare interior, si sents que necessites situar aquesta energia puc acompanyar-te en aquest procés per generar una relació sana amb la teva mare interna que et servirà per establir bons i nutritius vincles en aquesta vida i amb la mare terra.

Et desitjo una bona relació amb la teva mare interna!

Una abraçada amorosa per a tu. www.estherventos.com

Si tens alguna pregunta o suggeriment em pots escriure a info.estherventos@gmail.com

Últimas entradas

Rutines de cura i rituals per realitzar a cada fase lunar

La lluna emana una energia que impacta a les nostres emocions. Alinear-nos amb aquesta energia còsmica, fa que connectem i fluïm en establir noves intencions, planificar les nostres tasques de cura personal, de relació social o de contemplació interior o, al contrari,...

7 secrets del coaching que no coneixies fins avui

El coaching és una disciplina meravellosa. Pot ajudar a resoldre problemes, fomentar la confiança i donar-te les eines necessàries per assolir els teus objectius. No obstant, com passa amb moltes activitats a la vida, no tots els que es diuen coaches ho són...

Teràpia de polaritat En què consisteix?

La teràpia de polaritat és una teràpia alternativa que cerca equilibrar el flux d'energia vital de l'organisme. No actua de forma directa, sinó que ha de complementar un altre tractament mèdic.La teràpia de polaritat és una forma holística i alternativa de...

La Tardor

La tardor marca l'inici d'un cicle de tornada personal cap a dins: el seu primer dia, el 23 de setembre, és el dia del equinoccio, quan la foscor de la nit iguala a la del dia. A partir de llavors la nit s'ira fent més llarga que els dies, fins a arribar al solstici...

Evolució i Involució

Quan s'inicia un procés terapèutic, es poden donar diverses situacions, que haurem d'anar abordant, per poder progressar en la consciència de l'autoconeixement, i en l'obtenció de nous recursos, que ens alliberin de patrons vells que dificulten el nostre caminar. És...

Estrès, enemic o aliat

L'estrès és un procés natural del cos humà, que genera una resposta automàtica davant de condicions externes que resulten amenaçadores o desafiadores, que requereixen una mobilització de recursos físics, mentals i conductuals per fer-los front, i que de vegades...

Energia i salut

"Aquesta casa d'argila on vivim, on juguem i també preguem, és la nostra fortalesa i el nostre temple. En el difícil joc de la vida construïda amb les pautes de la ment i els sentiments duradors. Som el que mengem i bevem, som el que sentim i pensem doncs “no només de...